L’església de Sant Vicenç de la Llaguna es va consagrar l’any 866 després de la conquesta del Rosselló per part de Carlemany l’any 811.  Un segle més tard, en l'any 942, va ser donada al monestir de Sant Miquel i Sant Germà de Cuixà pel comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú.

L'actual església, situada al costat del castell de la Llaguna, es va construir a principis del segle XIII.  Té una sola nau coberta amb volta de canó i actualment acabada amb una capçalera plana.

Originàriament tenia un absis semicircular que fou enderrocat en el segle XVIII per construir l’actual presbiteri.

El seu accés a l’interior és al costat sud, per una porta de mig punt adovellada amb blocs de granit. En aquest mur s’observa també una finestra esqueixada.

El campanar, situat a l’oest, és de cadireta amb dues finestres amb arc de mig punt.

A l'interior del temple es venera un bell Crist Crucificat del segle XII, que encara conserva gran part de la seva policromia. Destaquen els seus ulls grossos i l'acurat tractament del cabell i la barba, dotant-lo d'un gran realisme i humanitat. La creu  també està pintada. Com és habitual en moltes creus romàniques, es va representar a Maria i a Sant Joan en els seus braços i el sol i la lluna en la part superior. En la part posterior, tot i que més deteriorats, es troben els símbols dels quatre evangelistes.

També es conserva un frontal d'altar del segle XIII, en aquest cas molt malmès. Està presidit per una imatge central d'una Maiestas Domini dins una màndorla vermella. Els plafons laterals es dediquen a la vida del patró del temple, Sant Vicenç.

Completa el mobiliari litúrgic romànic un fragment de baldaquí, també del segle XIII. Es conserva el plafó superior. Malauradament s'ha perdut bona part de la seva policromia, per que havia estat totalment oblidat sobre la tribuna del temple. Va ser trobat en 1959 i se li va aplicar una minuciosa restauració. Podem veure part de la imatge central, un Crist en Majestat. L'envoltaven quatre arcàngels, dels que només es conserven parcialment Sant Miquel i Sant Rafael. En els extrems es van pintar els símbols dels evangelistes. Només es conserven el bou (Sant Lluc) i l'àliga (Sant Joan).